Seguir somiant

Bon dia artistes!

Torno a ser aquí després de unes llaaargues vacances, amb moltes ganes d'ensenyar-vos tot el que estic aprenent al meu institut, a la meva nova i meravellosa etapa que fa poquet he començat.


Aquí teniu la meva primera escultureta de fang, que vaig fer per l'assignatura de volum. Em va encantar fer-la i poder descobrir nous mons artístics que desconeíxia en mi. 

Mentres la feia, em venien moltes imatges al cap... i aquest va ser el meu comentari devant la classe:

// Introdueixo la meva presentació explicant-vos el procediment de cerca.

Primer vaig buscar fotos a revistes, diaris, Internet o també de personals, i a partir d'elles vaig fer uns quans esbossos d'idees que m'agradaven acompanyats amb frases de cançons que m'hi recordaven.

Finalment vaig escollir la meva foto de quan vaig anar de ruta, on se'm veu al mig de la muntanya, amb la motxilla i seguint el camino de Santiago.

He escollit aquesta foto perquè em venen al cap diferents records.

Fa més o menys mig any que la vida m'ha canviat completament... He hagut de madurar precipitadament, de prendre decisions i escoltar comentaris dolorosos,  de sentir-me perduda, sola i trista, però m'he trobat sense cap sentit i segueixo endavant.

Per aquest motiu he volgut representar amb aquesta escultura la meva posició davant d'aquests canvis que m'he hagut de carregar a la motxilla plena de moments, bonics, sorprenents, dolorosos... que sempre quedaran allà, a la meva memòria.

Ara segueixo un camí nou, cada dia tinc diferents per escollir, però intensament vaig absorbint el màxim de tot el que faig, quan estic a casa rodejada dels meus, quan vinc aquí per observar i aprendre, quan quedo amb els amics i no puc parar de riure, quan vaig a l'esplai i gaudeixo com una nena petita...

Sóc una persona molt alegre i solidaria, que em prenc les coses amb bon humor i intento viure positivament, i com a representació d'això la meva escultura aixeca els braços i dona un pas endavant.

He tingut varies dificultats al fer-la, ja que l'estructura que vaig fer no va resultar ser molt resistent i quan li vaig aplicar el fang l'escultura se'm queia i s'escardava, però finalment li he introduït un arbre al costat com a recolzament.

I per acabar, m'agradaria llegir-vos aquesta frase d'una cançó del nou CD de Jason Mraz que defineix molt bé el meu ideal sobre la figura:

-Living in the moment, living my life. Easy and breezy with peace in my mind. I got peace in my heart, got peace in my soul...

-Vivint al moment, vivint la meva vida. Fàcil i ventós amb pau a la meva ment. Tinc pau al meu cor, tinc pau a la meva ànima...//

Espero que us agradi, i ja aniré posant més cosetes, esbossos, treballs... dels que faig al meu nou institut!!







Petita artista.

El vagó de tercera classe

Autor: Honore Daumier

Any: Entre 1862 i 1864, inclinant-se a les causes que promouen la igualtat, és a dir, la Revolució Industrial.

Localització: Deutsch: National Gallery of Canada, Otawa.

Estil: Realisme.

Dimencions: 67cm x 93cm.

Materials utilitzats: Pintures a l'oli sobre tela, amb pinzellades denses.

Context històric:

Com l'estil ho marca, Dumier que estava vinculat en diferents revistes sarcàstiques i com representava a la ajoria dels seus quadres desenvolupa un tema reivindicatiu: la dura vida de les classes populars.

Característiques:

-Amb les tonalitats pastel i ocre, Daumier ens transmet tendresa, tristesa i sobretot realisme, ja que en primer plano ens trobem estratègicament un noi de classe popular dormint, que deu estar cansat de treballar tot el dia a la fàbrica i la mare alletant el seu fill petit, amb molta esperança de que sobrevisqui a les escasses condicions de vida, que contrasta amb la sofisticació industrial del fons.

-Contorns de la cara definits amb línies negres, però que es dilueixen amb pinzellades denses d'altres tonalitats ocres.

-La representació de la llum, pot recordar-nos a l'estil barroc, que ell admirava.


Curiositats:

Ha tingut varies lectures al llarg de la història:

-Interpreta la sagrada família, de Santa Annala Verge i el nen.

-Una família que es trasllada de la ciutat sense figura paterna





Al cap i a la fi, les dos son dones de la classe treballadora, de feina o de prostitució.

Tela monòtona

Bona tarda petits!!


Avui us presento el meu darrer dibuix fet a llapis. La gran varietat de grisos permet donar-li aquest volum i fer la tela molt real, ja que està dibuixat seguint un model anterior, per poder perfeccionar les ombres, que podem emparar per tota mena d'estils.


Té una lleugera similitud amb l'obra d'Antoni Tàpies, "Cadira i roba", encara que la meva obra no reflexa pobresa, sinó cansament i monotonia, ganes de canviar, sentir-se utilitzada... 




Espero que us agradi!






Petita artista.

La ratlla verda

Autor: Henri Matisse

Any: 1905

Localització: Museum for Kunst Statenshttp (Copenhaguen). S’exposà per primer cop al Saló de la Tardor celebrat a la París el 1905.

Dimensions: 40,5 cm x 32,5 cm

Materials: tècnica de pintura a l’oli, sobre un suport de tela

Estil: fauvisme

Història: La dona que és veu retratada és Amélie Parayre, una dona seriosa, que desvia lleugerament la mirada del eix frontal del quadre, oferint-li així un aspecte tranquil i al mateix temps tens. Matisse no volia representar la seva dona tal i com era en realitat, sinó com ell la sentia. Henri pintava per impulsos vitals, encara que no oblidava aspectes tècnics, l’estructuració del quadre...

Característiques:

Podem identificar que aquest quadre és de l’època del fauvisme perquè:

-Els contorns de la cara: Marcats amb un traç lineal, gros i nítid de color blau-negre, fuig de representar la realitat tal com és.

-Fons: El color és l’autèntic protagonista, tonalitats intenses i molt contrastades, pinzellada gruixuda, molt solta i carregada de pasta.

-La línia verda: És l’eix de simetria que marca el centre del rostre dividint-lo en dos parts, a la dreta tons groguencs, que representa la part il·luminada pels tons càlids del fons i a l’esquerra rosats, amb el fons de tons freds. 


- Les ombres: Son obtingudes per contrastos de colors.

Sant Jordi

Bona nit amics!!


Avui us presento, aprofitant que tenim molt fresca la diada de Sant Jordi, el dibuix que em va fer guanyar el concurs de dibuix a 6è.


Us faré una idea de com va anar; 
A la meva antiga escola, el Solell, cada any per Sant Jordi es fan els jocs florals i concurs de dibuix. A 6è em van escollir per ser la presentadora i mentre el meu company estava dient els premis de dibuix, jo estava a l'escenari i la dona que donava els premis no es creia que fos jo i esperava una altre alumne. Hem fa fer molta il·lusió aquest premi, ja que era l'últim any.


Espero que tots hàgiu passat un bon, romàntic i feliç dia de Sant Jordi!!


Petita artista.

Tardor

Bona nit amics!


Avui, com és d'esperar, us presento uns dels meus quadres. Aquest el vaig pintar fa 2 anys. 


Està fet amb relleus, aplicant-li una mica de massilla. Pintat amb pintures platejades i daurades, i després envellit amb la tècnica de tinta.


El títol correspon a la traducció de les grafies representades i a la tonalitat dels colors càlids.




Bona setmana!




Petita artista.

Jesús Griñó

Avui faig homenatge dins el meu bloc, a aquest gran home, professor, cap d’estudis i sobretot persona, que ens va deixar la tarda del 22 de setembre del 2011.

El Jesús va ser el meu professor de tecnologia, tot hi que no m’agradava gens l’assignatura, amb les seves explicacions curioses, de vivències jovenils, m’hi va enganxar, i treia notes bastant bones.

Tinc molt present un dia, que parlàvem al taller dels accidents de cotxe i moto, i ell ens explicava emocionat com va perdre un alumne en un accident de moto, com li va afectar i el que pensava sobre el tema.

Era un home molt seriós, que es feia respectar, però també estimar.

Aquell divendres catastròfic, per part de companys i alumnes, quan vam saber la notícia, ens quedarem amb un buit ressonant, d’un dia per l’altre se’ns va canviar una mica la vida a tots.

Aquells “bon dia”, de vegades quasi ni escoltats, a les 8:15, que ara ja no ens el diu ningú... son un bon record que sempre portarem dins del nostre cor.

Aquest retrat li vaig fer en menys d’una setmana. Mentre el feia, sentia una cosa inexplicable, quan el mirava directament els ulls em veien calfreds, semblava que em vigiles, que fos allà amb mi, que m’agraís el que li estava fent, la mateixa sensació que vaig tenir quan feia el d’en Marc, el noi que us vaig explicar fa mesos.

Em sento molt orgullosa de haver-lo fet. No s’hi assembla, però sempre que el miri me’n recordaré d’ell, per mi va significar molt.

Li vam fer l’homenatge a l’Ateneu amb familiars, professors i alumnes, on hi vam llegir fragments de pensaments, pregaries, desitjos... on hi vam cantar els de la coral, on el meu dibuix va estar present, on despeníem a un amic.

El que més em va emocionar va ser, que al final de l’acte, jo vaig anar a buscar el dibuix, per proposar de penjar-lo a d’institut, i hem van dir que la seva dona se’l havia endut per penjar-lo a casa seva.

Dimecres passat, 22 de març, va fer mig any que ens vas deixar en Jesús. Ara només podem dir, una abraçada ben forta des d’aquí, on hi ha personetes que et trobem a faltar...

Míriam.

The ugly duckling

Bon diumenge amics!


Avui us presento la meva última obra, una grisalla.


És la meva segona grisalla, l'any passat, també per aquestes dates, ja que s'han de fer a l'hivern perquè es treballa millor, vaig fer una posta de sol.


Només necessites una cartolina, ceres i molta paciència, perquè és molt difícil integrar correctament els colors. 




Bona setmana santa!


Petita artista.

Sensacions d'Àfrica / Pensaments

Bon dissabte amics!


Avui us presento dos quadres que reflexen el meu somni. Des de fa un o dos anys tinc molt clar que, quan sigui major d'edat, m'agradaria viatjar a l'Àfrica amb una ONG.


En el primer quadre anomenat "Sensacions d'Àfrica" podem observar-hi el rostre trist d'un nen, insinuant la silueta del país, comuflant-se darrera de la girafa i l'elefant, i envoltat de soledat on ell n'és el protagonista. Aquesta composició és totalment inventada, primer vaig dibuixar-hi la cara, a continuació acolorir el fons, i com que no m'acabaven d'agradar els ulls, els hi vaig pintar les ombres de la girafa i l'elefant, animals típics d'aquelles terres.

"Pensaments", vaig posar-li aquest títol, perquè el noi assegut, mirant l'infinit, també envoltat per la seva soledat, m'inspira molts pensaments, els que ell deu tenir i els que jo tindria si estigués al seu costat.


Vaig divertir-me molt fent-lo, perquè té diverses textures, barreja de colors, difuminats...


Espero que us agradin!




Petita artista.

Sempre et vigilo amor

Bon tarda amics,


Avui us deixo un dels meus dibuixos preferits.
Està fet amb llàpis, que et permeten accentuar més les ombres, donant-li un relleu i vida al quadre.


La mirada de la noia es captivadora i et permet entrar en ella, els seus pensaments, el seu camuflatge, les seves pors...


Espero que us agradi i pogueu endinar-vos-hi.




Petita artista.

Mary Stevenson Cassatt

Va nèixer el 22 de maig de 1844.
Va ser una pintora americana del període impressionista. 


Tot i no comptar amb l'aprovació dels seus pares, als 15 anys inicià els seus estudis de pintura a l'Acadèmia de Belles Arts de Pennsylcania, tot i que al cap de poc cansada es trslladà a París en comapnyia de la seva mare i va seguir amb estudis privats amb diversos artistes, i va realitzar molta pràctica com a copista en el Museu de Louvre.


A finals de l'stiu de 1870 esclatà la guerra franc-prusiana i Mary tornà als Estats Units i va viure novament amb la seva família.


El 1872 una de les seves pintures va ser acceptada pel jurat per ser exposada al "Salon de París". Els critics van dir que els seus colors eren molt brillants i que els seys retrats massa fidels per afavorir al model.

El 1874 decideix mudar-se definitivament a Parí i un any després descobrí a un aparador d'una galeria d'art els quadres d'Edgar Degas i veié que no estva sola en la seva rebelió, a una carta podem llegir-hi: "Solia aixafar el meu nas contra les finestres per absorbir tot el que podia del seu art...Va canviar la meva vida, des de llavors vaig poder veure l'art de la manera que sempre vaig voler veure-ho".


La dècada de 1890 va ser l'època més creativa de Cassatt, va exposar regularment en les galeries i fins i es va convertit en model a seguir per a joves artistes nord-americanes a les quals aconsellava en les seves carreres.


Després d'onze anys de completa inactivitat artística a causa de la seva ceguesa, va morir a la seva casa familiar el 1926, i les seves restres reposen en el mausoleu a Le Mesnil-Théribus. El 1904 li van concedir la Legió d'Honor per les seves contribucions a l'art.


Mai es casà, ja que des de molt aviat va considerar que això era incompatibñe amb el desenvolupament de la seva carrera.






Petita artista.

Capvespre d'estiu

Bon vespre de diumenge a tothom.

Avui us presento el meu primer quadre a l’oli.

Va ser una gran experiència, tenia moltes ganes de pintar amb pinzell i paleta, vaig gaudir molt amb aquesta mescla de colors, sempre conservant els tons calents. 

És un quadre que em recorda les tardes d’estiu que he passat a ses illes, amb les seves meravelloses postes de sol.

Aquí us deixo el minirelat que m'ha dedicat el meu amic Aniol, 

"Aquell instant va restar a la seva memòria per sempre. Aquelles onades que xocaven a les roques, aquell sol que descendia cap a l'infinit, aquell cos captivador estirat al seu costat. Tot era perfecte."

Espero que us agradi,

Petita artista.

La primavera ja arriba...

Si amics, estem en ple hivern, però avui he decidit animar-vos amb aquesta aquarel·la de taca de colors vius, on podem observar una gran varietat de tonalitats per produir el volum a les floretes que hi surten.


Espero que us agradi!






Petita artista.

La vida continua

Hola amics! 

Avui us presento el dibuix que idearem els alumnes de 4t ESO per el concurs de pinta un cartell per "la Marató de TV3". 

Vaig emparar dos tècniques, les mans i el ombrejat de les mans està fet amb llapis, en canvi el degradat del fons, les guspires, la polsera i les lletres estan pintats amb colors a la cera.

Malauradament no varem guanyar, però ho varem intentar i el més important,  col·laborarem en "la Marató" el programa més solidari de Catalunya!

Petita artista.