Torno a ser aquí després de unes llaaargues vacances, amb moltes ganes d'ensenyar-vos tot el que estic aprenent al meu institut, a la meva nova i meravellosa etapa que fa poquet he començat.
Aquí teniu la meva primera escultureta de fang, que vaig fer per l'assignatura de volum. Em va encantar fer-la i poder descobrir nous mons artístics que desconeíxia en mi.
Mentres la feia, em venien moltes imatges al cap... i aquest va ser el meu comentari devant la classe:
// Introdueixo la meva
presentació explicant-vos el procediment
de cerca.
Primer vaig buscar
fotos a revistes, diaris, Internet o també de personals, i a partir d'elles
vaig fer uns quans esbossos d'idees que m'agradaven acompanyats amb frases de
cançons que m'hi recordaven.
Finalment vaig escollir la meva foto de quan vaig anar de ruta, on se'm veu al mig de la muntanya, amb la motxilla i seguint el camino de Santiago.
He escollit aquesta
foto perquè em venen al cap diferents records.
Fa més o menys mig
any que la vida m'ha canviat completament... He hagut de madurar
precipitadament, de prendre decisions i escoltar comentaris dolorosos, de sentir-me perduda, sola i trista, però
m'he trobat sense cap sentit i segueixo endavant.
Per aquest motiu he
volgut representar amb aquesta escultura la meva posició davant d'aquests canvis que m'he hagut de carregar a la
motxilla plena de moments, bonics, sorprenents, dolorosos... que sempre
quedaran allà, a la meva memòria.
Ara segueixo un camí nou, cada dia tinc diferents per
escollir, però intensament vaig absorbint el màxim de tot el que faig, quan
estic a casa rodejada dels meus, quan vinc aquí per observar i aprendre, quan
quedo amb els amics i no puc parar de riure, quan vaig a l'esplai i gaudeixo
com una nena petita...
Sóc una persona molt
alegre i solidaria, que em prenc les coses amb bon humor i intento viure
positivament, i com a representació d'això la meva escultura aixeca els braços
i dona un pas endavant.
He tingut varies dificultats al fer-la, ja que
l'estructura que vaig fer no va resultar ser molt resistent i quan li vaig
aplicar el fang l'escultura se'm queia i s'escardava, però finalment li he
introduït un arbre al costat com a recolzament.
I per acabar,
m'agradaria llegir-vos aquesta frase
d'una cançó del nou CD de Jason Mraz que defineix molt bé el meu ideal sobre la
figura:
-Living in the moment, living my life.
Easy and breezy with peace in my mind. I got peace in my heart, got peace in my
soul...
-Vivint al moment,
vivint la meva vida. Fàcil i ventós amb pau a la meva ment. Tinc pau al meu
cor, tinc pau a la meva ànima...//
Espero que us agradi, i ja aniré posant més cosetes, esbossos, treballs... dels que faig al meu nou institut!!
Petita artista.
Sí, sembla mentida que els peus ens aguantin perquè quan veus escultura sempre hi ha soques d'arbre o pedres que en fan de suport.
ResponEliminaNo triguis tant a escriure!