Treballs de classe II

Hola bonics!!

Avui us presento més treballs, però aquest cop són de l'assignatura de dibuix artístic.

El primer el vaig fer a principis de curs, on practicavem la línia recta i les distàncies sense recla. 

Aquesta tècnica dona la sensació de miralls.

El segon està fet amb tinta, al natural, que vol dir, que el que hi ha dibuixat és l'aula de dibuix artístic, amb els seus cavallets i tamborets.

Aquest tercer el vaig fer amb llapis. Aquí practicàvem els difuminats i els contrastos de negres, grisos i blancs.

I l'últim treball son dues làmines, ja que el professor ens va fer escollir una perspectiva de les tres que havíem fet anteriorment a la llibreta de registres, i l'havíem de passar a tinta creant una ciutat seguint les caixes escollides situades al mig de l'aula

Espero que us agradi!!


Petita artista.

Treballs de classe I

Bona nit amics!

Després d'uns mesos una mica desastrossos, torno a ser aquí per mostrar-vos uns quants treballs fets a classe, concretament a la classe de tècniques graficoplàstiques.


El primer de tots és el de la natura morta, fet amb pastel, una tècnica nova per mi, que a mesura q l'he anat descobrint m'agrada més i més!


















Seguidament tenim la tècnica de la tinta, amb aquest treball vaig descobrir com pintar amb taques, amb l'ajuda de la plumilla, fent textures amb el pinzell i moltes coses més! Primer vam fer un treball lliure on ens havíem d'inventar un món amb animals extranys i després passar al realisme amb els objectes que tenies sobre la taula.







I això és tot per avui!

Espero que us agradin!



Petita artista.

Et miro

Bona nit a tothom!

Avui us presento el meu primer treball fet amb la tècnica de talla. 

Alemany Garnés, Míriam

Et miro

2013

Talla

24 x 25 x 22 cm

Col·lecció de l'autora

"Aquest treball li dono una importància diferent, una admiració tant a les persones lluitadores, sensibles i originals, com als "cecs"."

Comentari

Des del moment que l'Albel ens va dir que havíem de fer la transformació de la figura humana, vaig pensar en aquest personatge de la pel·lícula "El laberinto del fauno". Vaig fer uns quants esbossos, però tenia la idea fixa, perquè em recordava a la meva cosina, que està estudiant maquillatge.

No tenia molt clara l'explicació que li donaria a aquesta figura, li vaig explicar a un amic el que volia fer i em va donar una gran idea, em va fer una gran interpretació. Els ulls d'aquesta escultura estan a les mans, cosa que ens fa pensar, aquest personatge necessita les mans per veure-hi, igual que les persones cegues. Té el cap brut, vol dir que no pot observar el seu físic, té la boca oberta en un moment de desesperació.

Personalment conec a una persona cega. La primera impressió quan el veus, quan veus a una persona cega és de pobre, no s'hi veu, però en canvi, quan coneixes a un cec penses, que valent!

Aquest home, ha tingut una vida molt dura, ha viscut en una família que no passava pobresa, però sense uns certs valors que li van inculcar de petit, no estaria on està. Ha estudiat 2 carreres, ha sigut alcalde del meu poble i actualment és diputat de la generalitat, casat amb dona i filla.

Quan coneixes a aquestes persones, et fan reflexionar i dir, aprofitar la vida, arribar lluny, tant sols depèn de tu, de les ganes de viure que tinguis, de les metes que et poses, de un mateix.

He tingut varies dificultats al fer-la, a l'hora de la talla tenia por de no tallar més del que tocava o de no saber acabar-lo, perquè mai havia emparat aquesta tècnica. Per l'altre banda he gaudit molt descobrint-la.

Vull acabar amb una frase curta d'una cançó que m'agrada i que ahir quan acabava de repassar l'escultura i el comentari la vaig escoltar.

"Aquesta estranya mania de somiar per sobreviure" de Cesk Freixas

 Petita artista.

Petits somnis

Bona tarda amics! 

Com us vaig dir, torno a ser aquí, amb moltes ganes d'ensenyar noves obres!

Avui us presento un retrat que vaig fer amb pastel a l'assignatura de tècniques graficoplàstiques. La nena que hi surt representada soc jo, de petitona, quan tenia el cabell com un angelet i vivia enormement feliç!

Primer em va costar una mica adaptar-me als pastel, ja que mai havia practicat aquesta tècnica, però de mica en mica, vaig descobrir que m'encanta!

Espero que us agradi!




Petita artista.

Seguir somiant

Bon dia artistes!

Torno a ser aquí després de unes llaaargues vacances, amb moltes ganes d'ensenyar-vos tot el que estic aprenent al meu institut, a la meva nova i meravellosa etapa que fa poquet he començat.


Aquí teniu la meva primera escultureta de fang, que vaig fer per l'assignatura de volum. Em va encantar fer-la i poder descobrir nous mons artístics que desconeíxia en mi. 

Mentres la feia, em venien moltes imatges al cap... i aquest va ser el meu comentari devant la classe:

// Introdueixo la meva presentació explicant-vos el procediment de cerca.

Primer vaig buscar fotos a revistes, diaris, Internet o també de personals, i a partir d'elles vaig fer uns quans esbossos d'idees que m'agradaven acompanyats amb frases de cançons que m'hi recordaven.

Finalment vaig escollir la meva foto de quan vaig anar de ruta, on se'm veu al mig de la muntanya, amb la motxilla i seguint el camino de Santiago.

He escollit aquesta foto perquè em venen al cap diferents records.

Fa més o menys mig any que la vida m'ha canviat completament... He hagut de madurar precipitadament, de prendre decisions i escoltar comentaris dolorosos,  de sentir-me perduda, sola i trista, però m'he trobat sense cap sentit i segueixo endavant.

Per aquest motiu he volgut representar amb aquesta escultura la meva posició davant d'aquests canvis que m'he hagut de carregar a la motxilla plena de moments, bonics, sorprenents, dolorosos... que sempre quedaran allà, a la meva memòria.

Ara segueixo un camí nou, cada dia tinc diferents per escollir, però intensament vaig absorbint el màxim de tot el que faig, quan estic a casa rodejada dels meus, quan vinc aquí per observar i aprendre, quan quedo amb els amics i no puc parar de riure, quan vaig a l'esplai i gaudeixo com una nena petita...

Sóc una persona molt alegre i solidaria, que em prenc les coses amb bon humor i intento viure positivament, i com a representació d'això la meva escultura aixeca els braços i dona un pas endavant.

He tingut varies dificultats al fer-la, ja que l'estructura que vaig fer no va resultar ser molt resistent i quan li vaig aplicar el fang l'escultura se'm queia i s'escardava, però finalment li he introduït un arbre al costat com a recolzament.

I per acabar, m'agradaria llegir-vos aquesta frase d'una cançó del nou CD de Jason Mraz que defineix molt bé el meu ideal sobre la figura:

-Living in the moment, living my life. Easy and breezy with peace in my mind. I got peace in my heart, got peace in my soul...

-Vivint al moment, vivint la meva vida. Fàcil i ventós amb pau a la meva ment. Tinc pau al meu cor, tinc pau a la meva ànima...//

Espero que us agradi, i ja aniré posant més cosetes, esbossos, treballs... dels que faig al meu nou institut!!







Petita artista.

El vagó de tercera classe

Autor: Honore Daumier

Any: Entre 1862 i 1864, inclinant-se a les causes que promouen la igualtat, és a dir, la Revolució Industrial.

Localització: Deutsch: National Gallery of Canada, Otawa.

Estil: Realisme.

Dimencions: 67cm x 93cm.

Materials utilitzats: Pintures a l'oli sobre tela, amb pinzellades denses.

Context històric:

Com l'estil ho marca, Dumier que estava vinculat en diferents revistes sarcàstiques i com representava a la ajoria dels seus quadres desenvolupa un tema reivindicatiu: la dura vida de les classes populars.

Característiques:

-Amb les tonalitats pastel i ocre, Daumier ens transmet tendresa, tristesa i sobretot realisme, ja que en primer plano ens trobem estratègicament un noi de classe popular dormint, que deu estar cansat de treballar tot el dia a la fàbrica i la mare alletant el seu fill petit, amb molta esperança de que sobrevisqui a les escasses condicions de vida, que contrasta amb la sofisticació industrial del fons.

-Contorns de la cara definits amb línies negres, però que es dilueixen amb pinzellades denses d'altres tonalitats ocres.

-La representació de la llum, pot recordar-nos a l'estil barroc, que ell admirava.


Curiositats:

Ha tingut varies lectures al llarg de la història:

-Interpreta la sagrada família, de Santa Annala Verge i el nen.

-Una família que es trasllada de la ciutat sense figura paterna





Al cap i a la fi, les dos son dones de la classe treballadora, de feina o de prostitució.

Tela monòtona

Bona tarda petits!!


Avui us presento el meu darrer dibuix fet a llapis. La gran varietat de grisos permet donar-li aquest volum i fer la tela molt real, ja que està dibuixat seguint un model anterior, per poder perfeccionar les ombres, que podem emparar per tota mena d'estils.


Té una lleugera similitud amb l'obra d'Antoni Tàpies, "Cadira i roba", encara que la meva obra no reflexa pobresa, sinó cansament i monotonia, ganes de canviar, sentir-se utilitzada... 




Espero que us agradi!






Petita artista.