Avui us presento el meu primer treball fet amb la tècnica de talla.
Alemany
Garnés, Míriam
Alemany
Garnés, Míriam
Et
miro
2013
Talla
24
x 25 x 22 cm
Col·lecció
de l'autora
"Aquest treball li dono una importància
diferent, una admiració tant a les persones lluitadores, sensibles i originals,
com als "cecs"."
Comentari
Des del moment que l'Albel ens va dir que havíem de
fer la transformació de la figura humana, vaig pensar en aquest personatge de
la pel·lícula "El laberinto del fauno". Vaig fer uns quants esbossos,
però tenia la idea fixa, perquè em recordava a la meva cosina, que està
estudiant maquillatge.
No tenia molt clara
l'explicació que li donaria a aquesta figura, li vaig explicar a un amic el que
volia fer i em va donar una gran idea, em va fer una gran interpretació. Els
ulls d'aquesta escultura estan a les mans, cosa que ens fa pensar, aquest
personatge necessita les mans per veure-hi, igual que les persones cegues. Té
el cap brut, vol dir que no pot observar el seu físic, té la boca oberta en un
moment de desesperació.
Personalment conec a una persona cega. La primera
impressió quan el veus, quan veus a una persona cega és de pobre, no s'hi veu,
però en canvi, quan coneixes a un cec penses, que valent!
Aquest home, ha
tingut una vida molt dura, ha viscut en una família que no passava pobresa,
però sense uns certs valors que li van inculcar de petit, no estaria on està.
Ha estudiat 2 carreres, ha sigut alcalde del meu poble i actualment és diputat
de la generalitat, casat amb dona i filla.
Quan coneixes a aquestes persones, et fan reflexionar
i dir, aprofitar la vida, arribar lluny, tant sols depèn de tu, de les ganes de
viure que tinguis, de les metes que et poses, de un mateix.
He tingut varies
dificultats al fer-la, a l'hora de la talla tenia por de no tallar més del que
tocava o de no saber acabar-lo, perquè mai havia emparat aquesta tècnica. Per
l'altre banda he gaudit molt descobrint-la.
Vull acabar amb una
frase curta d'una cançó que m'agrada i que ahir quan acabava de repassar
l'escultura i el comentari la vaig escoltar.
"Aquesta
estranya mania de somiar per sobreviure" de Cesk Freixas
Petita artista.
